dilluns, 3 de juny del 2013

Espècies vegetals al jardí del SI Domus d'Olivet





Espècies vegetals al jardí del SI Domus d'Olivet
Grup de jardineria.
Projecte Viu la Ciència.

Nom de l'espècie:
Origen
Sembra
Floració
Alçada
Aigua
Llum
Autòctona?
Altres
Català: Dent de lleó.
Científic: Taraxacum officinale.
Castellà: Diente de león.
Anglès: Dandelion
Europeu
Entre maig i juny
Entre març i maig
40-50 Centímetres
Molta.
Sol o semi ombra.
No.
S'utilitza medicinalment.
Català: Herba del pastorell
Científic: Capsella bursa-pastoris
Castellà: Bolsa del pastor
Anglès: Sherperd's purse.
Europa-Asia.
A Espanya només a Asturies, Cantabria, Lleó i Pontevedra.
A la primavera, de febrer a maig.
Novembre-juliol.
Fins 70 centímetres
Poca.
Sol.
No.
S'utilitza com a planta medicinal.
Català: Morera
Científic: Morus Alba
Castellà: Morera
Anglès:
Àsia occidental
En Abril
Floreix en Abril
15 metres
regular
Sol o semihombra
mediterrànea
Serveix per fabricar seda
Català: Ametller
Científic:Anygdalus
Castellà: almendro
Anglès: Amande
Oriental
hivern
Abril
10 metres
regular
sol
no
Serveix per construir corrals
Català:aloe vera
Científic:aloe verus
Castellà:aloe vera
Anglès:aloe vera
asphodelacae
estiu
Tot l'any
50x7mm
poca
sol
no
pell
Català:maduixa
Científic:Frugaria
Castellà:fresa
Anglès:strawberry
magnotopsida
estiu
Tot l'any
10 a 17
poca
sol
No
menjar
Català:palmera
Científic:
Castellà:
Anglès:
carib
estiu
Tot l'any
10 a 20m
Molta
sol
no


Català:gespa
Científic:
Castellà:
Anglès:
Nord d'europa
Tot l'any
Tot l'any
3 a 5 cm
regular
sol
no
esport
Català:boraja
Científic:
Castellà:
Anglès:
America central
hivern
Tot l'any
15cm
regular
hombtrivola
no


Català: Gira-sol
Científic: Helianthus annus
Castellà: Girasol
Anglès: Sunflower
America Boreal, Mexic, perú.
Hivern.
Primavera.
Més de tres metres.
Regular.
La temperatura mitjana es de 5º, durant 24 h.
No.


Català:Petúnia
Científic: Petnia Hybrida.
Castellà:Petuia.
Anglès: Petunia
Brasil i Argentina
Al març i l'abril.
Tardor i hivern.
15 cm.
Poca aigua necesiten.
Llum solar.
No.


Català:
pensament
Científic:
cigitavi
Castellà:
pensamientos


Anglès:


tardor
Primavera
verano
invierno
Adult 23cm
Sempre
necesiten
Sempre
necesiten
si
Per
decorar jardins
Català:
trebol
Científic:
trifolium
Castellà:
trebol
Anglès:
clover








Necesita una
mica
Una mica
si


divendres, 17 de maig del 2013

Herba del pastorell


Herba del pastorell

Nom en català: Herba del pastorell
Nom cinetífic: Capsella bursa-pastori
Nom en castellà: Bolsa del pastor
Nom en anglès: Sherperd's purse

L'herba del pastorell es d'origen europeu i asiàtic, no es autòctona de Catalunya ni d'Espanya . A Espanya, només es troba a Asturies, Cantrabria, León i Pontevedra, es troba, sobretot, al nord. La seva sembra es a la primavera (de febrer a maig); i floreix entre juliol i novembre. Pot arribar fins i tot als 70 centímetres d'alçada. No necessita gaire aigua, en tot cas, poca, però sí que necessita molta llum i molt sol. Les seves funcions es veuen destacades en l'àmbit medicinal, ja que s'utilitza per fer molts remeis i medicaments.



Carla Garcia i Sofia Morcillo.

dilluns, 6 de maig del 2013

Gira-sol

  GIRA-SOL
El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d'alçada (és més petita als llocs secs) és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les asterides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capitol que gira al llarg del dia per orientar-se en direcció contrària al sol. Les flors internes del capítol no són ligualades.Es conrea per la llavor (la pipa de gira-sol), de la qual s'obté un oli omestible.És una planta originària de l' Amèrica boreal , especialment de el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI. Des d'aleshores, el seu cultiu s'ha propagat ràpidament. Segons la genètica, el seu conreu va tenir com a únic origen l'est dels Mèxic, concretament la zona d'Arkansas, i després es va estendre cap al sud.Fatou Diaby I Rosa Embalo.

divendres, 3 de maig del 2013

La borraja

Flores de borraja


La borraja 

La flor de borratja és una de les més fresques, de sabor dolç que recorda al cogombre, i aquest és el matís que aportarà als plats, molt apropiat en l'època de floració que comença a la primavera, encara que a dia d'avui els cultius es realitzen tot l'any, i podem trobar flor de borratja en qualsevol moment.
Depenent de la varietat, la petita flor de borratja pot ser blanca, blava o violàcia, més de l'ús culinari, aquesta flor és apreciada a la cocteleria i en la medicina natural, en el primer cas, sol acompanyar els combinats de ginebra, realçant així el gust que caracteritza aquesta flor.
La infusió de flor de borratja ha estat antigament molt utilitzada amb finalitats terapèutiques, per estimular les glàndules suprarenals, com xarop per alleujar la tos ... s'aprecia pel seu contingut en tanins, mucílags, vitamina C i minerals com el calci o el potassi. 
La flor de borratja es pot incloure en quantitat de plats, com dèiem, per aportar els seus matisos de sabor i frescor al paladar, i més d'element decoratius, sent el més habitual incorporar-la en amanides, sopes o cremes, com a acompanyament de peixos o mariscs ... també és molt utilitzada en elaboracions dolces, gelees, gelats, iogurts, rebosteria ...
És fàcil trobar les flors de borratja en botigues especialitzades, la demanda d'aquest producte segueix en augment igual que creixen les empreses de producció o cultiu. Nosaltres les hem aconseguit gràcies a Sabor i Salut, segur que molts de vosaltres podeu recollir-del vostre jardí.

Pensamets
català:pensaments
castella:pensamientos
angles:thinking
científic:existimans

Descripció

Arrel, tija i fulles:

És una planta herbàcia petita, com a màxim arriba a fer 30cm. Les fulles són simples, alternades però no en forma de rosseta com en altres espècies de viola, tenen forma cordiforme o lanceolada amb el marge dentat; tenen espícules variables, freqüentment palmatilobulades amb el lòbul mitjà major, foliaci, lanceolat i sencer. L'arrel és axonomorfa amb petites ramificacions que surten de l'eix principal. La tija presenta vellositats i ramificacions i pot arribar a mesurar entre 10 i 30cm.

Flor:

V. tricolor té flors solitaries i irregulars amb nomès un pla de simetria(zigomorfes) que mesuren al voltant d'1.5cm de diàmetre; Tenen 5 sèpals, 5 estams i 5 pètals, més llargs que els sèpals, dos de dorsals i iguals entre ells, i dos de laterals iguals entre ells o no, erectes o no, i un pètal ventral. Les flors poden ser blanques, púrpures, grogues o blaves.

Reproducció i fruit:

És una planta hermafrodita, i fèrtil. Al ser silvestre és pol·linitzada per abelles. Fa fruits en forma de càpsula que s'obren elàsticament per tres parts disparant les llavors.
El desenvolupament del friut madur sense que la flor arribi a obrir-se (diestogàmia) és comú cap a final del període de floració.

Composició química

Conté saponina, un mucílag compost per àcid galacturònic (10%), fenols, i nombrosos pigments: flavonoides com la vitexina, la orientina i el seu isòmer, la violantina i la vicenina (719), carotens com la violaxantina, i els antocianòcids. Efectes de la saponina: diürètics, depuratius, antidermatòsics, i expectorants. A més també posseeix una sèrie de substàncies que reforcen aquestes accions: els derivats salicílics. Degut al mucílag és lleugerament laxant.

Usos medicinals:

  • S'ha recomanat, entre d'altres aplicacions, com a tractament per l'epilèpsia, l'asma, malalties de la pell i afeccions cutànies com acne , urticària , herpes.
  • Té característiques expectorants, i per aquest motiu s'ha utilitzat en el tractament d'afeccions respiratòries tals com bronquitis i tos seca.
  • És també un bon diürètic,i això condueix al seu ús en el tractament del reumatisme i la cistitis.
  • S'usa , com antiinflamatori extern. A més, és lleugerament laxant i antipruriginosa.
  • Les flors també s'han utilitzat per fer diferents tints grocs, verds i turqueses; les fulles es poden utilitzar per fer un indicador químic.

Altres usos:

S'utilitza la planta sencera i també les flors. El seu ús no és únicament farmacològic sinó que també és utilitzada com a decoració alimentaria: pot acompanyar amanides, decorar postres...

Brian i Santiago

dilluns, 29 d’abril del 2013

menta


MENTA



català: Menta
 anglès:   Mentha
llengua científica: Mentha
 

Mentha
, la menta o también mastranto, es un género de hierbas comestibles apreciadas por su aroma refrescante, bastante utilizadas en el arte culinario, en la industria de productos bucales y en la industria alimentaria en general. El consumo de esta hierba o sus derivados produce una sensación de frío en la boca y las vías respiratorias. Su aroma es estimulante del apetito. Es un género que procede de Asia central y del Mediterráneo.





 
Son plantas herbáceas perennes y aromáticas que alcanzan una altura máxima de 120 cm aproximadamente. Tienen unos rizomas subterráneos que hacen que a menudo se comporten como especies que invaden todo el espacio. Las hojas son de disposición opuesta, simples y de forma oblonga a lanceolada, a menudo, tienen el margen dentado.







Maduixa

                                                      La maduixa
Nom en Català: Maduixa
Nom Científic: Fragaria Vesca 
Nom en Castellà: Fresa  
Nom en Anglès: Strawberry








La Maduixera o fraulera és una planta herbàcia perenne, bivac, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunto maduixes. Poden Tenir Fins a cinc flors per planta, con zinc Pètals que és toquin, de color crema. És de port baix i és multiplica vegetativament per estolons o Sexualment a través de Llavors. La temperatura òptima de Creixement és 10-13 º C a la nit i 18-22 º C Durant el dia. A l'hivern alenteix su metabolisme i Quan va arribant l'estiu Dóna la màxima esplendor de fruit. A dalt a Assolir 1 Alçada entre 5 i 30 centímetres.

Les espècies de maduixa són originàries de les regions holàrtica i neotropical. Es fa en boscs o LLOCS ombrívols. A Estat silvestre, és Pot TROBAR a Totes les zones temperades de l'Hemisferi Nord. És conreada Pels Seus fruits anomenats fraules o maduixes, però ha Estat quasi totalment substituïda per la fraga o maduixot, 1 HÍBRID en part d'origen Americà.

Juan, Adrian i Najoua.

Gespa


                                 GESPA

Nom en catalá: Gespa
Nom en científic: Herba
Nom en castellà: Cesped
Nom en inglés: Lawn

La gespa té un origen francés , es pot sembrar tot l'any i té una floració.
Pot tenir uns 10 cm maxims.
Necesita aigua , ni molta ni poca , necesita molt de llum.
És autòctona.
S'utilitza molt per esports.
És una planta molt utilitzada a tot el món. En ciutats, muntanyes, boscos...

divendres, 26 d’abril del 2013

Aloe Vera


                             Aloe vera
  



Nom en català: Aloe Vera

Nom científic: Aloe barbadensis


Nom en Castellà: Aloe vera

Nom en Anglès: Aloe vera








És una planta suculenta de la família Asphodelaceae (actualment subfamília Asphodeloideae a la família Xanthorrhoeaceae. És originària del nord i de l'est d'Àfrica. Ha Estat introduida i conreada a els caminis del Perú, la Península Aràbiga, les Illes Canàries (Àfrica Occidental), al nord i zona central de Xile, Colòmbia, Puerto Rico i Mèxic.


És una planta perenne, amb fulles suculentes espesses disposades en rosetes, aconseguint els 50 cm de llarg i els 7 d'ample, les fulles estan compostes de tres capes: una protecció coriàcia exterior, una capa fibrosa sota d'aquesta-on es concentra laaloína, l'ingredient actiu emprat com a laxant en preparats farmacèutics, i el gust amarg serveix a la planta com a protecció contra els predadors-i un cor gelatinós on emmagatzema les seves reserves d'aigua i amb el qual es preparen gran quantitat de productes farmacèutics. Les fulles són allargades, lanceolades, i semblen brollar directament del sòl en els exemplars juvenils, els més vells presenten un curt i robust tija.

Les flors d'Aloe vera són petites, tubulars, i es presenten en inflorescències denses de color freqüentment groc.

Generalment les flors d'Aloe requereixen de pol · linització creuada per fecundar i aquesta sol ser duta a terme especialment per aus i papallones causa de la seva visió preferencial d'aquests colors.


                                                                                     Som el Juan, Adrian i la najoua.