Herba del pastorell

Herba del pastorell

Nom en català: Herba del pastorell

Nom cinetífic: Capsella bursa-pastori
Nom en castellà: Bolsa del pastor
Nom en anglès: Sherperd's purse

L'herba del pastorell es d'origen europeu i asiàtic, no es autòctona de Catalunya ni d'Espanya . A Espanya, només es troba a Asturies, Cantrabria, León i Pontevedra, es troba, sobretot, al nord. La seva sembra es a la primavera (de febrer a maig); i floreix entre juliol i novembre. Pot arribar fins i tot als 70 centímetres d'alçada. No necessita gaire aigua, en tot cas, poca, però sí que necessita molta llum i molt sol. Les seves funcions es veuen destacades en l'àmbit medicinal, ja que s'utilitza per fer molts remeis i medicaments.

Carla Garcia i Sofia Morcillo.

Gira-sol

  GIRA-SOL

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d'alçada (és més petita als llocs secs) és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les asterides i de la família de les asteràcies, amb una inflorescència gran en capitol que gira al llarg del dia per orientar-se en direcció contrària al sol. Les flors internes del capítol no són ligualades.Es conrea per la llavor (la pipa de gira-sol), de la qual s'obté un oli omestible.És una planta originària de l' Amèrica boreal , especialment de el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI. Des d'aleshores, el seu cultiu s'ha propagat ràpidament. Segons la genètica, el seu conreu va tenir com a únic origen l'est dels Mèxic, concretament la zona d'Arkansas, i després es va estendre cap al sud.Fatou Diaby I Rosa Embalo.

La borraja

La borraja 

La flor de borratja és una de les més fresques, de sabor dolç que recorda al cogombre, i aquest és el matís que aportarà als plats, molt apropiat en l'època de floració que comença a la primavera, encara que a dia d'avui els cultius es realitzen tot l'any, i podem trobar flor de borratja en qualsevol moment.

Depenent de la varietat, la petita flor de borratja pot ser blanca, blava o violàcia, més de l'ús culinari, aquesta flor és apreciada a la cocteleria i en la medicina natural, en el primer cas, sol acompanyar els combinats de ginebra, realçant així el gust que caracteritza aquesta flor.

La infusió de flor de borratja ha estat antigament molt utilitzada amb finalitats terapèutiques, per estimular les glàndules suprarenals, com xarop per alleujar la tos ... s'aprecia pel seu contingut en tanins, mucílags, vitamina C i minerals com el calci o el potassi. 

La flor de borratja es pot incloure en quantitat de plats, com dèiem, per aportar els seus matisos de sabor i frescor al paladar, i més d'element decoratius, sent el més habitual incorporar-la en amanides, sopes o cremes, com a acompanyament de peixos o mariscs ... també és molt utilitzada en elaboracions dolces, gelees, gelats, iogurts, rebosteria ...
És fàcil trobar les flors de borratja en botigues especialitzades, la demanda d'aquest producte segueix en augment igual que creixen les empreses de producció o cultiu. Nosaltres les hem aconseguit gràcies a Sabor i Salut, segur que molts de vosaltres podeu recollir-del vostre jardí.

Pensamets

català:pensaments

castella:pensamientos

angles:thinking

científic:existimans

Descripció

Arrel, tija i fulles:

És una planta herbàcia petita, com a màxim arriba a fer 30cm. Les fulles són simples, alternades però no en forma de rosseta com en altres espècies de viola, tenen forma cordiforme o lanceolada amb el marge dentat; tenen espícules variables, freqüentment palmatilobulades amb el lòbul mitjà major, foliaci, lanceolat i sencer. L'arrel és axonomorfa amb petites ramificacions que surten de l'eix principal. La tija presenta vellositats i ramificacions i pot arribar a mesurar entre 10 i 30cm.

Flor:

V. tricolor té flors solitaries i irregulars amb nomès un pla de simetria(zigomorfes) que mesuren al voltant d'1.5cm de diàmetre; Tenen 5 sèpals, 5 estams i 5 pètals, més llargs que els sèpals, dos de dorsals i iguals entre ells, i dos de laterals iguals entre ells o no, erectes o no, i un pètal ventral. Les flors poden ser blanques, púrpures, grogues o blaves.

Reproducció i fruit:

És una planta hermafrodita, i fèrtil. Al ser silvestre és pol·linitzada per abelles. Fa fruits en forma de càpsula que s'obren elàsticament per tres parts disparant les llavors.

El desenvolupament del friut madur sense que la flor arribi a obrir-se (diestogàmia) és comú cap a final del període de floració.

Composició química

Conté saponina, un mucílag compost per àcid galacturònic (10%), fenols, i nombrosos pigments: flavonoides com la vitexina, la orientina i el seu isòmer, la violantina i la vicenina (719), carotens com la violaxantina, i els antocianòcids. Efectes de la saponina: diürètics, depuratius, antidermatòsics, i expectorants. A més també posseeix una sèrie de substàncies que reforcen aquestes accions: els derivats salicílics. Degut al mucílag és lleugerament laxant.

Usos medicinals:

• S'ha recomanat, entre d'altres aplicacions, com a tractament per l'epilèpsia, l'asma, malalties de la pell i afeccions cutànies com acne , urticària , herpes.
• Té característiques expectorants, i per aquest motiu s'ha utilitzat en el tractament d'afeccions respiratòries tals com bronquitis i tos seca.
• És també un bon diürètic,i això condueix al seu ús en el tractament del reumatisme i la cistitis.
• S'usa , com antiinflamatori extern. A més, és lleugerament laxant i antipruriginosa.
• Les flors també s'han utilitzat per fer diferents tints grocs, verds i turqueses; les fulles es poden utilitzar per fer un indicador químic.

Altres usos:

S'utilitza la planta sencera i també les flors. El seu ús no és únicament farmacològic sinó que també és utilitzada com a decoració alimentaria: pot acompanyar amanides, decorar postres...

Brian i Santiago